|
|
 Quina sort, hauríem de creure, d’haver nascut a la vora del Mar Mediterrani! Però ens acostumem ràpidament a lo bó, i ja no ho qüestionem. El ésser Mediterranis, no és només està circumscrit a una zona geogràfica privilegiada, sinó el formar part de una cultura molt específica, arrelada des de fa tants segles que ja ni prenem el temps de reconèixer el llegat dels nostres avantpassats. Els visitants d’altres llocs s’hi veuen fascinats per ella, i només esperant al retirar-se de la vida laboral, mudar-se a la vora d’aquest mar, lluny dels estressos de las societats competitives. És un tipus de vida vàlidament avalat per la longevitat dels seus habitants, i la majoria dels metges aconsellen el canviar el “lifestyle” pel nostre. Considerem que és profitós per gaudir de totes les facetes del nostre entorn, el adaptar-se a aquest ritme tant saludable, coneixent plenament els aspectes essencials del nostre modus vivendi: els nostres hàbits diaris, la nostra educació, les nostres celebracions i sobretot, la nostra forma de comunicar-nos entre nos. Estem convençuts de que no només serà una experiència gratificant pels de fora com pels que viuen aqui i tenen un altre origen, aquestes vivències tant òbvies en apariència, poden fer-lis obrir els ulls. Benvinguts, guapos! |
|
|
|
 Apropant-nos als edificis prominents a lo llarg i ample de Catalunya, el nostre interès desembocarà tard o d’hora a un nom: Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1867 – Barcelona 1956); arquitecte i Historiador de l’Art, que va desenvolupar una intensa tasca cultural i política a casa nostra. Es tracta de un llegat de importància a la capital i a la resta del país, doncs és difícil no trobar referències a la seva producció, que a més han condicionat el nostre paisatge arquitectònic. Un dels seus contemporanis que exercí més gran influencia en ell, fou l’americà Sullivan, fundador de l’Escola de Chicago. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
 Tenim la sort de unir en aquest cas, la zona de Grasse a la Provença - orígen de les plantes aromàtiques i les essències - amb Barcelona, recorrent l’arc mediterrà, per a familiarizar-nos amb la seva composició, destil•lació i venda fins el museu del perfum, fruit de una irremediable fascinació pels flascons i per la elegància que susciten. |
|
|
|
 La importancia d’aquesta experiència és òbvia, estem parlant de l’arquitecte de fi del segle XIX més gran que ha conegut el nostre país, parlant purament de l’estil modernista. Lluís Domènech i Montaner, (Barcelona 1850 – Barcelona 1923) fou un polític i Catedràtic d’Arquitectura de notable influència en les obres de l’època. Entre els seus nombrosos projectes, dos son protegits per l’Unesco com a Patrimoni de la Humanitat des del 1997: el Palau de la Música Catalana i el Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
 Quina època de la història és més suggeridora que el període medieval? Molts de nosaltres somiem amb un “viatge en el temps” per a sentir la sensació de viure en aquells misteriosos i protectors castells. Malgrat que la majoria només es pot visitar com a monument, hem buscat aquells en els quals es pot pernoctar i ens permeten imaginar com era la vida quotidiana dins les fortaleses o com els Senyors resolien llurs diferències territorials. Una vivència pels romàntics... |
|
|
|
|
|
|
Pàgina 1 de 4 |